Historia de la falla

      En un barri de Valencia, concretament En Corts, dins de lo anomenat com a Horts de Russafa, uns carrers anaven prenint forma al pas del temps. I clar, ya que el carrers tenien més edificis i vivendes, açó fea que el veinat creixquera per díes. Tot normal, pero no tant, Valencia en 1969, no aplegava a tindre tantes falles com hara, pero la festa fallera es vivia en tots els racons. En el mencionat barri, un grup de veins varen emprendre la faena de constituir-se com a comissió de falla, per a disfrutar de les festes més encara. Va ser en el, recordat i encara estimat, Bar Hnos. Peris, a on estos intrepits veins es reuniren una nit i decidiren constituir un colectiu, una comissió, en definitiva, una familia fallera. Desde eixe bar ixqué la nostra Falla, la de Bisbe Jaume Perez i Lluis Oliag, que desde 1969 ha estat donant guerra, canya, alegries i molta festa al barri i a Valencia sancera.

      Tot va ser molt dificil en els inicis, les juntes es feyen en el propi bar i despres de fer una llarga peregrinació per varios locals de la barriada, trovaren ú que ells mateixos tenien l’alegria de anomenar-lo casal i nomenar-lo El Cabás, per els grans “cabassos” que allí tenien lloc (rinyes i mes rinyes). En el primer exercici la presidencia li va tocar al nostre amic, que per desgràcia ya no está entre nosatres, Rafael Estelles, qui acompanyat de amics i demés veins, varen tirar cap a dalt una falla que acabava de naixer. Buscaren Fallera Major, Pilar Cervera i Mauro (filla del tio Manolo, que despuix també va a ser president), buscaren chiquets i chiquetes per a fer la comissió infantil i varen encarregar un estandart, que ha estat entre nosatros cinquanta anys, encara ya està jubilat en un lloc d´honor en el casal.

      Total, que entre unes coses i atres, yo, la Falla, escomencí a acaminar. En el primer exercici, els primers fallers tingueren l’alegria de aconseguir que una fallera estiguera en la Cort d’Honor de la Fallera Major de Valéncia, açó supossava un bon escomençament en la vida fallera. La falleta va ser collita propia i el primer any de falla resultà de lo més lluidor i trionfal per a estos primers fallers i falleres, i per a mi.

      Desde els inicis, fins ara, mes de cinquanta anys ens contemplen. Ha passat de tot i hem tingut de tot. Ara, els que estan en la falla, ho tenen més facil, tot ve rodat. Pero l’espirit d’aquells fundadors encara viu en la meua ànima. Encara intentem superar-nos, com ells i encara mantenim l’ilusió de plantar i fer falla any darrere any.

     Lo que ha passat en tots estos anys es molt dificil comentar-ho ara, pero intentaré sintetiçar lo més destacat i lo més recordat per la gent del nostre barri i la gent que encara viu d’aquells primers anys.

      La falla, com qualsevol empresa, va tindre un temps d’expansió. Va ser en els 70 quan la falla va escomençar a fichar a veins, amics d’estos, familiars i demés gent que volia ser fallera. Aixina vaig creixer i vaig seguir més gran al passar els anys. Es en esta época, quan molts dels que estan ara de fallers varen ser encarregats a Paris, les primeres parelles escomençaven a festejar i despres a casar-se, i tot dins de la vida de la falla, que sense voler-ho o sí, decidiren tindre fills per a puntar-los com a fallerets i falleretes de la seua comissió. També aportarem la nostra part a la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Valencia en esta década i va ser quan varem nugar els nostres arrels als dels valencians que vingueren de Chile en el famós Barco Fallero. I mes records que, de segur, esta falla recorda pero ara no vullc contar.

      Mes avant en el temps, vaig atravesar la meua época dorada. Els huitanta, foren per a molts els millors anys de la seua vida fallera. El bon ambient reinava en tota la comissió i en les reunions. Eixe bon humor es lo que ara mantenim, pero que en l’época dels huitanta va ser especial, lo que encara no se sap es el perqué. Vaig arribar al record de gent censada com fallers i falleres i els monuments sigueren de lo mes bonico de la barriada i dels voltants. També en este periode, la Falla mantigué una bona relació en les falles veines de Mariola, Sapadors, La Plata i Monteolivet, fent gala de la germanor fallera en els actes de agermanament dins de la Semana Fallera, dels quals, hui molts recorden les misses de campanya dins d’estos actes. En esta decada, la aportació de dames a la Cort d’Honor de Valencia, va ser en una fallereta. Ademés varem tindre el honor d’acollir en el nostre casal a Miss Espanya. Pero la falla es plantava i cremava com tots els anys.

            Lo mes important ha segut la participación dels fallers i falleres, l’amistat ha ha surgit d’el tracte continuat en la consecució d’els objectuius marcats, sense afán de lucre personal, pensant solament en el meu esplendor i a pesar de la topetia que en ocasió apareix de forma temporal lo ben cert es que la gran majoría del barri se coneix i se trata en noms i llinages propis gracies a la falla.

            També he segut i seguix sent la que durant mols anys he procurat que vostres fills tingueren un punt de encontré i puc asegurar-vos molt convençuda de que es així, no hi ha mes que fer un chicotet repàs de les families que hui formen part d’esta comissió per ha donarse conte que moltes d’elles foren falleres i fallers avans de casarse i espere que aixó continue sent aixina durant molts anys.

            Com crec que tot lo mon sap, agarrar un cabaç també significa enfadar-se, motiu per lo que nostre casal s’anomena El Cabas. El batejarem en este nom perque al principi no había reunió que per l’interés de superarse, algú no pegara l’espantà, a lo que diem “ya h’agarrat el cabaç”, de ahí el nom d’el nostre casal.

            De tot lo que hem fet a mes de plantar falla, hem recordé entre atres coses de les cavalcates de reis, dels balls de disfrassos, actes de germanor, almorzarets, soparets de “sobaquillo”, festivals, concursos de paelles, verbenes, excursións, activitats deportives i culturals, creus de maig, belens, etc, etc, i tot ha segut possible perque tant els membres de la comissió en la seua iniciativa i treball, en una dosis molt gran de ilusió, en la colaboració del veïnat i comerços del barri així com la de les autoritats, fallers d’honor, consellers, en fi entre tots.  Així tenim amics que fan teatre, atres play-back o jocs per al mes menuts, atres un grup de balls regionals, una murga que per mes que desafinaba un poc, ho feya prou be, o això pensaven, en fi, de tot.

            Atre tema que hem ve al pensament, es la evolució del barri, quan comencem, encara no estaben edificades totes les finques de la nostra demarcació, ni tan siquiera el carrers estaven asfaltats. El carrer Lluis Oliag, a la altura de Electrofil, entre Bisbe Jaume Pérez i la Avinguda del General Urrutia, estaba tallat per una sequia i Bisbe Jaume Pérez acabava a la altura del carrer Dos de Abril. En les actuals places de Pedagogo i Dr. Torrens, estava la granja de Tatay (en mig de l’horta) i crec que algú encara recorda la barraca que hi havía en lo que hui es la plaça del Dr. Torrens. Tampoc la esglesia de Santo Tomás de Villanueva es trobava en lo carrer de Lluis Oliag, sino en la placeta de Sant Gregori, junt al convent de les mongetes, hui carrer de Sapadors, on per cert batejarem el nostre estandart.

            Tampoc el casal l’hem tingut sempre en el mateix lloc, al principi les juntes es feyen en el bar del Germans Peris en Lluis Oliag, i per falles nostra presidenta d’honor a perpetuitat, Na Laura Olcina i Lombraña – que en pau descanse -, sempre mos deixaba alguna planta baixa per a montar la barraca. Barraca que ha preregrinat per un montó de locals on hui s’han establit alguns comerços i tallers, inclús un any montarem la barraca en els sotanos del nº 14 de Bisbe Jaume Pérez, hui garaig de la finca. També vàrem tindre, en els anys 90, una barraca metàlica en lo que hui és lo carrer Pepita Samper, entre Bisbe Jaume Pérez i General Urrutia. La conseguim en molt esforç pero en moltíssima ilusió, puix ademés de ser nostra cabíem tots, ya que la família fallera en aquella época havia creixcut molt.

      I ya hem aplegat als nostres díes, ¿qué dir que no sapiau de la meua historia en estos anys?. Lo mateix de tots el 50 anys, alegries, tristees, premits. Moltes coses que continuen fent gran la comissió, la volguda comissió.

      Hem tingut six falleres en la Cort d’Honor, barraca per a reunir-nos tota la falla, presidents darrere presidents i falleres majors, que compartiren en el pensament l’alegria de les primeres Falleres Majors de la Falla.

       Mes o manco, he fet memória d’estos mes de 50 anys d’existencia, no queda res mes que recordar a tots aquells que passaren per ella, hui borrats i retirats de l’activitat fallera o que deixaren un buit per a sempre, anant-se a disfrutar de la glòria eterna. Pero en el record d’ells i elles i en les ganes de continuar de tots els que quedem, disfrutarem d’este any i de tot lo que te que vindre encara.

     Bunyol d’Or ab Fulles de Llorer i Brillants Colectiu i tota una vida per davant, que encara hem queda viure, sent la Falla Bisbe Jaume Pérez i Lluis Oliag.

La Falla

Este relat va ser escrit per Juan Josep Iglesias i Cortés+ i s’adaptat a l’actualitat.