En un barri de Valencia, concretament En Corts, dins de lo anomenat com a Horts de Russafa, uns carrers anaven prenint forma al pas del temps. I clar, ya que el carrers tenien més edificis i vivendes, açó fea que el veinat creixquera per díes. Tot normal, pero no tant, Valencia en 1969, no aplegava a tindre tantes falles com hara, pero la festa fallera es vivia en tots els racons. En el mencionat barri, un grup de veins varen emprendre la faena de constituir-se com a comissió de falla, per a disfrutar de les festes més encara. Va ser en el, recordat i encara estimat, Bar Hnos. Peris, a on estos intrepits veins es reuniren una nit i decidiren constituir un colectiu, una comissió, en definitiva, una familia fallera. Desde eixe bar ixqué la nostra Falla, la de Bisbe Jaume Perez i Lluis Oliag, que desde 1969 ha estat donant guerra, canya, alegries i molta festa al barri i a Valencia sancera.

      Tot va ser molt dificil en els inicis, les juntes se feen en el propi bar i despres de fer una llarga peregrinació per varios locals de la barriada, trovaren ú que ells mateixos tenien l'alegria de anomenar-lo casal i nomenar-lo El Cabás, per els grans "cabassos" que allí tenien lloc (rinyes i mes rinyes). En el primer exercici la presidencia li va tocar al nostre amic, que per desgrasia ya no está entre nosatres, Rafael Estelles, qui acompanyat de amics i demés veins, varen tirar cap a dalt una falla que acabava de naixer. Buscaren Fallera Major, Pilar Cervera i Mauro, buscaren chiquets i chiquetes per a fer la comissió infantil i varen encarregar un estandart, que encara seguix vigent en els nostres díes.

      Total, que entre unes coses i atres, yo, la Falla, escomencí a acaminar. En el primer exercici, els primers fallers tingueren l'alegria de aconseguir que una fallera estiguera en la Cort d'Honor de la Fallera Major de Valencia, açó supossava un bon escomençament en la vida fallera. La falleta va ser collita propia i el primer any de falla resultà de lo més lluidor i trionfal per a estos primers fallers i falleres, i per a mi.

      Desde els inicis, fins ara, trenta anys ens contemplen. Ha passat de tot i hem tingut de tot. Ara, els que estan en la falla, ho tenen més facil, tot ve rodat. Pero l'espirit d'aquells fundadors encara viu en la meua ànima. Encara intentem superar-nos, com ells i encara mantenim l'ilusió de plantar i fer falla any darrere any.

      Pero lo que ha passat en trenta anys es molt dificil comentar-ho ara, ya que no tinc molt d'espai, pero intentaré sintetiçar lo més destacat i lo més recordat per la gent del nostre barri i la gent que encara viu d'aquells primers anys.

      La falla, com qualsevol empresa, va tindre un temps d'expansió. Va ser en els 70 quan la falla va escomençar a fichar a veins, amics d'estos, familiars i demés gent que volia ser fallera. Aixina vaig creixer i siguí més gran al passar els anys. Es en esta época, quan molts dels que estan ara de fallers varen ser encarregats a Paris, les primeres parelles escomençaven a festejar i despres a casar-se, i tot dins de la vida de la falla, que sense voler-ho o sí, decidiren tindre fills per a puntar-los com a fallerets i falleretes de la seua comissió. També aportarem la nostra part a la Cort d'Honor de la Fallera Major Infantil de Valencia en esta decada i va ser quan varem nugar els nostres arrels als dels valencians que vingueren de Chile e el famós Barco Fallero. I mes records que, de segur, esta falla recorda pero ara no vullc contar.

      Mes avant en el temps, vaig atravesar la meua época dorada. Els huitanta, foren per a molts els millors anys de la seua vida fallera. El bon ambient reinava en tota la comissió i en les reunions. Eixe bon humor es lo que ara mantenim, pero que en l'época desl huitanta va ser especial, lo que encara no se sap es el perqué. Vaig arribar al record de gent censada com fallers i falleres i els monuments sigueren de lo mes bonico de la barriada i dels voltants. També en este periode, la Falla mantigué una bona relació en les falles veines de Mariola, Sapadors, La Plata i Monteolivet, fent gala de la germanor fallera en els actes de agermanament dins de la Semana Fallera, dels quals, hui molts recorden les misses de campanya dins d'estos actes. En esta decada, la aportació de dames a la Cort d'Honor de Valencia, va ser en una fallereta. Ademés varem tindre el honor d'acollir en el nostre casal a Miss Espanya. Pero la falla es plantava i cremava com tots els anys.

      I ya hem aplegat als nostres díes, ¿qué dir que no sapiau de la meua historia en estos anys?. Lo mateix de tots el 30 anys, alegries, tristees, premits... Moltes coses que continuen fent gran la comissió, la volguda comissió.

      En esta época, dos falleres en la Cort d'Honor, barraca per a reunir-nos tota la falla, presidents darrere presidents i falleres majors, que compartiren en el pensament l'alegria de les primeres Falleres Majors de la Falla.

       Mes o manco, he fet memória d'estos 30 anys d'existencia, no queda res mes que recordar a tots aquells que passaren per ella, hui borrats i retirats de l'activitat fallera o que dixaren un buit per a sempre, anat-se a disfrutar de la glòria eterna. Pero en el record d'ells i elles i en les ganes de continuar de tots els que queden, disfrutarem d'este any i de tot lo que te que vindre encara.

      30 anys de falla, Bunyol d'Or ab Fulles de Llorer Colectiu i tota una vida per davant, que encara em queda viure, sent la Falla Bisbe Jaume Pérez i Lluis Oliag.

La Falla

(Relat editat en el llibret de l'any 1999)